lunes, 7 de mayo de 2007

DOLORS MIQUEL
















Mencionada por:
Txus Garcia

Menciona a:
Enric Casasses
Isla Correyero
Ester Xargay
Albert Roig
Maria Cabrera
Perejaume




Biografia:

Dolors Miquel
Vaig néixer a la ciutat de Lleida l’any 1960, en un entorn idíl.lic i d’una gran felicitat. Als 6 anys, gairebé al mateix temps que era expulsada d’aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l’escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l’efecte que produïren les paraules sobre mi.
La meva família era un lloc on l’art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importància ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa.., ni res que s’hi assemblés. Aquest fet va ser trascendental per a la meva escriptura i va marcar aquesta desviació insòlita que patien en mi l’anar de les generacions de la carn. D’aquests moviments subtils han nascut , entre d'altres moltes coses, tots els meus llibres.





Poètica

Com la poeta russa dic: no es pot ésser poeta i pertànyer a cap disciplina de partit. I afegeixo, ni a cap ku kuk klan lterari.La resta és llibertat.





Poemes



LA FLOR NEGRA

(Del llibre Aioç)

Tancat amb balda, tancat, fermat, barrat,
delicadesa, on és que m’has anat?
Ni jo m’ho sé, de tant que s’ha amagat.
El sentiment ha collit la flor negra.

Riuen els prats, em sóc desconeguda.
De la bellesa, només n’obtinc la ruda
seguretat que no em darà ajuda.
El sentiment ha collit la flor negra.

Xiula l’amor a l’orella germana,
a mi només em gira tramuntana.
Arrasa els camps. Seny i sembrats m’arrenca.
M’arrenca el cos. El tomba, ajeu, el trenca.

Cor desolat, la flor que vols m’esqueixa.
Ara sóc pitjor que jo mateixa.





MULA OBSTINADA

(Del llibre Mos de Gat)

Canícula d’agost. El sol
ens ha clavat la dent i jaiem ara
enmig de la secor d’un hort ressec,
d’herbots mig morts, tronats i àrids
una caseta al fons, un hort tot abrusat
i un tractor vell, trist, rovellat. Destins agraris.
Allà, drogada de records,
fent el seu fet, la mula ensinistrada,
tossuda empeny la roda de la ment,
fermada al seu eix, sola, acotxada,
no deixa de girar, al sol ardent,
gira, es regira sobre el camí de l’aigua.
¿Quan pararà aquesta mula lasciva
d’escatxigar-nos d’ardentor, la pell
amb el grat so mullat de la lascívia?
Somera. Ruc d’un dictat vell i inútil,
Ingènua Somera d’aquest mi.
A refer t’obstines, gestos d’ahir,
sorolls de l’aigua que a la ment confonen,
la mà, la veu, la llavor, el seu dolç sí.
Mula lasciva! Ingènua erotòmana.
L’obsessió gira sense cap destí.
És un món mort. Sisplau talla la corda
frena l’impuls de ser fèrtil en mi.






Profecia

(Del lllibre Missa pagesa)

Jo us dic:
L’home-sofà vagarà per tota la terra.
L’home-telèfon parlarà eternament sol.
El present serà retransmès i passat.
L’emoció dependrà del capítol 211.
Els somnis procediran de la factoria de la borsa.
L’home-avió no farà ja cap més viatge.
L’home boig serà normalitzat.
El món feliç serà una píndola groga.
L’home s’incomunicarà per comunicació.
A la dona la prenyarà un xip de tedi.
Els fills naixeran per email.
La família serà una imatge hologràfica.
Desapareixeran les místiques caixes d’arengades.
Mai més es menjarà una altra coca de recapte...





Plany de la Mare

(del llibre Missa Pagesa)

Vai parir un imbècil, un ingenu.
Jo el vai fer a les meues entranyes.
El vai parir en un món d’escurçons,
en un món de rates empestades i pudents.
Si pogués me’l tornaria a ficar dins,
l’empenyeria com un tampó cap a les entranyes,
com un farcit de carn cap a dins del pollastre.
Vai parir-lo, sí, però:
He de veure patir així aquest innocent?
He de veure com és maltractat pels porcs?
He de sentir com li diuen boig, els necis?
He de topar amb la rialleta nauseabunda
dels anormals que el jutgen?
Aquest idiota que va amb el cor a la mà
en un món ple de feres
és el meu fill. Sí, el meu fill.
Ah, la dona estèril, la que mai ha parit,
la que mai ha vist sortir un monstruós àngel
de les seves carns i venes!
La que mai sentirà el dolor de veure l’altre
regnant i aixafant el fill de la humanitat!!!
Demano que Ella em comprengui. Ell és un imbècil,
un ingenu, una bona persona, gairebé un orat.
Jo sóc la seva mare, si algú en té la culpa...
Carn meva... quina revolta no m’has fet...

2 comentarios:

shahriyar dijo...

He imaginat a ma mare llegint un dels poemes, el plany de la mare, com si li sortís de dintre, com si improvisés...

I he recordat que ma mare no llegeix poesies, i sempre está massa enfeinada amb una altra mena de subtileses.

Vaig assistir fa un temps a un recital al Cafè Univers, amb un Transgredior a la mà... nerviós perquè volia demanar un autògraf i jo no sóc dels que fa coses d'admiradors. Et vaig preguntar pel Vent i la Casa Tancada, que encara busco.

Ha sigut una sorpresa veure't aquí, jo que navegava perquè el meu germà em fa llegir el seu blog i m'avorreixo perquè fa massa faltes d'ortografia (quan considero que no té edat).

Fins la propera!

shahriyar dijo...

Farà un any que vaig escriure el comentari anterior a aquest i no havia tornat a mirar aquesta pàgina (que de fet encara no sé com va).

Pensava que aquest era el blog de la Dolors Miquel, però he seguit mirant i he vist que, de fet, hi ha entrades sobre diversos autors.

El meu correu electrònic és, ja que no sé com contactar-la, secondo_atto@hotmail.com.

Deixo el missatge aquí, esperant que el trobi la persona adient.

Fins la propera!