
Mencionado por:
Matilde Selva
Sonia San Román
Julián Sánchez
Menciona a:
Antonio Orihuela
David González
Ramon Ramon
Sonia San Román
Marc Granell
Antonio Martínez Ferrer
Antonio De Padua Díaz
Marisol González Felip
Vicent Andrés Estellés
Bio-bibliografía
Nací en 1958 en Xirivella-Valencia. Hasta los treinta años fui un obrero del metal que había estudiado declamación, soy hijo de un obrero textil que estudió canto y en su juventud fue rapsoda y nos transmitió su pasión por la poesía recitada; con estos antecedentes de obrero-artista me dedico profesionalmente a recitar. He escrito tres poemarios: “Taller” Editorial Celya (Salamanca) 2003 ; “Pena Capital” y el infantil-juvenil “El Clot de la LLuna”. Cuando empezé a escribir tomé como referencia el estilo de los autores que admiro y recito: Antonio Orihuela, David González y Vicent Andrés Estellés.
Poética
Escribo al dictado de las injusticias sociales, posiblemente si éstas desaparecieran dejaría de escribir. Ojalá.
Poemas
Del llibre inèdit de poesia juvenil EL CLOT DE LA LLUNA
VALENT ET VULL
valent
et vull
però
no agressiu
despert
et vull
més no
competitiu
per tot
motivat
i de no res
captiu
compromés
amb tot
i per tot
viu
(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO DEL AUTOR)
VALIENTE TE QUIERO
valiente
te quiero
pero
no agresivo
despierto
te quiero
mas no
competitivo
por todo
motivado
y de nada
cautivo
comprometido
con todo
y por todo
vivo.
Del llibre TALLER
Editorial Celya Salamanca (2003)
LA CAMPANA
A l’entrada del taller
hi havia un lloc destinat
a emmagatzemar
les botelles d’oxigen buides
allí
a les set del matí de cada dia
l’encarregat en colpejava una amb la seua pròpia tapa
fernt-la sonar llastimosament
era el monòton senyal
que es tornaria a repetir
a les quatre de la vesprada
indicant amb resignació
la tornada al tall
ja imprimia un altre ritme al toc
de les dos del migdia
i al de les huit de la nit
però era el divendres a última hora
quan cadascun dels operaris
feia sonar a rebatiment
la botella d’oxigen més pròxima
com els presos amotinats
els barrots de la seua cel.la
i l’encarregat
pareixia un director d’orquestra
portant el ritme
però hi havia un detall
els divendres
sempre colpejava
les botellas plenes
tal vegada ho feia
per a buscar oxígen
per respirar
entre tanta monotonia
què sé jo?
mai tinguí
oïda musical.
(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO DEL AUTOR )
LA CAMPANA
A la entrada del taller
había un lugar destinado
a almacenar
las botellas de oxígeno vacías
allí
a las siete de la mañana de cada día
el encargado golpeaba una con su propia tapa
haciéndola sonar lastimosamente
era la monótonoa señal
que se volvería a repetir
a las cuatro de la tarde
indicando con resignación
la vuelta al tajo
ya imprimía otro ritmo al toque
de las dos del mediodía
y al de las ocho de la noche
pero era los viernes a última hora
cuando cada uno de los operarios
hacía sonar a rebato
la botella de oxígeno más próxima
como los presos amotinados
los barrotes de su celda
y el encargado
parecía un director de orquesta
llevando el ritmo
pero había un detalle
los viernes
siempre golpeaba
las botellas llenas
tal vez lo hacía
para buscar oxígeno
con que respirar
entre tanta monotonía
¿qué sé yo?
nunca tuve
oído musical.
DEL POEMARI “PENA CAPITAL”
QUE PUBLICARÀ LA EDITORIAL CANARIA “BAILE DEL SOL” EN 2007
CONTRADICCIONS
He vist el guitarrista afinar
les cordes de la seua guitarra
i el soldador afinar la flama del seu bufador
i amb els dos m'he assegut a taula
he vist xiquets que han sigut pena
i xiquets que han sigut rialla
i xiquets que mai seran hòmens
i amb tots he jugat a ser xiquet.
he vist poetes
escoltar escriptors
i he vist intel·lectuals
escoltar savis
però no he vist
a qui instal·la
l'aire condicionat
assistir a una conferència
de l'intel·lectual
ni a l'obrer
comentar
l'últim llibre
de l'escriptor
ni a la planxadora
assaborir
els versos
del poeta
quin món és este
en què uns instal.len
equips de fred
que mai no han de gaudir
unes altres planxen teles
de les quals mai
gaudiran de la seua caiguda
i textura
i uns altres fan cases
que ni vivint tres vides
podrien comprar?
(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO DEL AUTOR)
CONTRADICCIONES
He visto al guitarrista afilar
las cuerdas de su guitarra
y al soldador afilar la llama de su soplete
y con los dos me he sentado a la mesa
he visto niños que han sido pena
y niños que han sido risa
y niños que nunca serán hombres
y con todos he jugado a ser niño
he visto poetas
escuchar a escritores
y he visto intelectuales
escuchar a sabios
mas no he visto
a quien instala
el aire acondicionado
asistir a una conferencia
del intelectual
ni al albañil
comentar
el último libro
del escritor
ni a la planchadora
degustar
los versos
del poeta
¿Qué mundo es éste
en el que unos montan
equipos de frío
que nunca han de disfrutar
otras planchan telas
de las que no
gozarán su caída
y textura
y otros hacen casas
que ni viviendo tres vidas
podrían comprar?
No hay comentarios:
Publicar un comentario en la entrada